dimarts, 24 d’abril del 2012

Buscant un final perfecte

#elfinalperfecte. Amb motiu de sant Jordi, Edicions 62 va proposar un joc a través del Twitter: posar final a un microrelat de Pere Calders (en menys de 140 caràcters)

(Pere Calders “Per si algú m’escolta”, dins L’honor a la deriva. Barcelona: Edicions 62, 1992).
Un dia, només per provar què passava, amb un esperit arrauxat d’aventura, vaig travessar un carrer amb el semàfor en vermell. No ho aconsellaria pas a ningú! No tan sols em van atropellar dos vehicles alhora sinó que vaig haver d’aguantar uns insults d’aquells que deixen tota la família en entredit. Ara, amb la lliçó apresa...


Final 1: i amb les cames embenades miro des de la finestra com la gent tempta la sort creuant amb roig. Jo no hi tornaré.

Final 2: mai més he tornat a travessar un semàfor en vermell i xisclo a tothom qui ho fa.

Final 3: maleïxo el déu del daltonisme.

Final 4: i tres dents menys, vaig pel carrer amb quatre ulls. Ni tan sols he gosat pensar-hi un altre cop.

Final 5: i ingressat a l’hospital, estic decidit a no fer-ho mai més perquè sino, finalment, perdre la vida.

Final 6: estic pensant en un altre repte, perquè vivint la vida al límit em sento millor, més lliure.

Final 7: i sense cames sé que no ho tornaré a fer mai més.

Final 8: me’n guardaré prou de tornar-ho a provar, amb lo discret que he estat sempre! Els accidents polèmics els deixo pels borbons. 

Final 9: descanso eternament, amb el darrer record de crits i dolor, desitjant que a ningú se li ocorri similar bajanada.

Final 10: he decidit esbrinar què signifiquen els colors del semàfor que tothom sembla entendre.

Final 11: us he de dir que no penso travessar cap carrer en vermell, perquè val més esperar uns segons i estalviar-se maldecaps.

Final 12: no només faig cas als semàfors, també faig assegurances, per a aquella gent, que un dia, van decidir creuar el carrer quan no tocava.

Final 13: duc una jaqueta de plomes per esmorteir els cops i esvento insults per prevenció.

Final 14: Sé que avui no ho tornaré a fer, però no sé què passarà dem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada