Enmig de casa:l’esbarzer fa ombra llarga,
marcides móres.
Bigues de fusta,
per qui cruixiu avui?
vida corcada.
* * * * *
Al campanar,
l’ocell
va refugiar-se
ben amagat.
Olor d’amor,
una carícia sento
per tot el cos.
Dintre les punxes
refugi de la por
un eriçó.
Nena perduda.
Mare, on has anat?
plors esquerdats.
* * * * *
* * * * *
El camí fosc
de la incertesa
pura
l’haurem de fer.
I, malgrat
tot,
encara espero aquí,
sota aquesta ombra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada