Tot són ruïnes
silencis i foscor
no hi ha ningú.
Runes i flors
mostren el pas del temps
del que va ser.
* * * * *
La ciutat plora,
són llàgrimes de pluja:
trenquen la calma.
Autocars buits,
perduts en la nit fosca,
cerquen resposta.
* * * * *
Para de ploure,
quan la darrera gota
una flor esquitxa.
Ja treu el cap
en l'horitzó llunyà
el Sol naixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada